Ja feia uns mesos que en una localitat molt propera a la costa del mediterrani, rondava el rumor que un habitant del poble del costat, Caldes d'Estrac, havia desaparegut per art de màgia.
Segons explicava un dels ciutadans, un jove pescador alt i guapot que navegava amb una embarcació provinent del mar Bàltic, els havia explicat un fet estrany.
Els va explicar que de sobte, mentre estaven traient les xarxes de l'aigua, van sentir una alarma estrident i desagradable que els va alertar que una persona estava en perill. Ells, ràpidament, deixaren les xarxes i engegaren els motors per anar a guaitar que era el què estava passant.
En arribar a l’indret, just darrera de la piscifactoria, trobaren una embarcació. En entrar-hi, buscaren per tot arreu però no hi havia ningú a bord. Tan sols hi havia una carta en la qual s'explicava que el Sr. Marco, un home de Caldetes, amb una vida aparentment correcta sense més preocupacions de les habituals, amb bona relació amb la resta de ciutadans etc.. s'havia endinsat dins el mar per raonar tots aquells problemes que feien que la seva vida no fos com ell desitjava. És a dir, actuava així per trobar la claredat a la seva vida. En la carta explicava que ho havia fet en aquell indret perquè allí la mar es veia fosca i profunda, i s’hi sentia completament identificat. Que aquell paisatge del qual pensava disfrutar submergit en aquelles aigües, era el que realment necessitava. Peixos i més peixos rondant a mil·límetres del seu cos, però alhora el sentiment de saber que estava molt lluny dels éssers habitants a la terra. Perquè una cosa estava clara, aquells animals eren a prop físicament però no mentalment. Allà baix ell sentia que estava aïllat de la societat, sense preocupacions, persones perseguint-lo dia i nit perquè entregués les comandes, .. ell donava a entendre que marxava allí per poder fer una espècie de teràpia rehabilitadora de la ment.
L'alcalde de Caldes d’Estrac, que no es va creure ni una paraula del que el mariner va explicar, va decidir anar a buscar el personatge desaparegut. Varen començar fent una crida a la ciutadania tot i sabent que aquell home a penes es relacionava amb ells. Però no sabem del cert per què tot el poble decidí d'unir-se a la recerca. De sobte tots eren ho havien estat molt amics del desaparegut. Segons deien, el trobaven a faltar, era per a ells una peça important de la seva vida. (Tot plegat, una farsa). Així doncs, tots junts és dirigiren cap a casa del desaparegut. Buscaren i buscaren però Marco no hi era. Llavors l'alcalde decidí mobilitzar tot el poble cap a la zona de platja, allí on hi ha aquelles grans torres de primera línia de mar que ja pertanyen al municipi de Sant Vicenç de Montalt. Ell tenia la intuïció que allà, en aquells edificis que solen estar buits durant l’hivern, en Marco hi devia estar amagat. Tots i cadascun dels habitants decidiren entrar a les propietats privades. S'hi passaren hores i hores buscant. No es deixaren cap espai sense guaitar però Marco no hi era. Seria veritat el que deia aquell jove pescador? L'alcalde començava a pensar que podia ser cert, tot i que no ho volia acceptar davant la gran quantitat de persones que s'havien sumat a la recerca.
Un cop rastrejada tota la zona de terra, veient que no hi havia hagut èxit, decidiren mobilitzar-se per mar. Tothom agafà la seva equipació de submarinisme i pujaren en diferents embarcacions, les quals es dirigiren a la zona indicada pel pescador. Allí es concentraren més a trobar Marco. Primer saltaren a l’aigua els especialistes en rescat de persones i un cop aquests estigueren ben situats, llavors saltà la resta de gent que volia col·laborar en el cas i que tenia un cert coneixement de la mar, de com actuar en moments claus, etc....
Després de quatre hores de recerca intensa, un dels submarinistes experts sortí a la superfície acompanyat de Marco. Ell presentava certs símptomes d’hipotèrmia i desnutrició. Ningú podia entendre com Marco havia pogut sobreviure tant temps sota l’aigua sense menjar ni ampolles d’oxigen. Tot plegat era molt estrany, els seus “amics” volien una resposta a tots els dubtes. Primer però, calia traslladar en Marco a un centre hospitalari lo més aviat possible per fer-li un reconeixement mèdic i deixar-lo reposar. Després ja tindria temps per explicar aquella experiència
Finalment, després d’una setmana i mitja, Marco travessava el recinte hospitalari per tornar a casa on l’esperava un gran nombre de periodistes que volien conèixer de molt a prop el protagonista d’aquella història tan estranya. Tots li preguntaven com podia ser que hagués sobreviscut tantes hores allí baix. Ell no en donava cap explicació, deia que era viu gràcies a unes forces desconegudes que l’havien atrapat. Ni tan sols ell sabia com descriure-les. I així fou com finalment després de moltes i moltes nits, la Maria conegué el final d’aquell somni que durant mesos tingué, el qual anava per capítols, cada nit la continuació de l’anterior.
Clara Peyrecave Capo
Primer de Batxillerat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada