El Jutge de la competició va donar la sortida i Bryan Stepson va reaccionar amb èxit aquest estímul amb una velocitat difícilment insuperable; desplaçava les cames com el moviment de les ales d'un àguila i la trajectòria que emprenia era neta com el cotó.
Bryan va fer un temps màxim de nou coma cinquanta cinc segons i era el millor de l’ equip masculí de l'escola d'entrenament de Kingston.
Després d’ acabar els entrenaments el jove jamaicà es dirigí cap als vestuaris, mentre parlava amb el seu entrenador.
-Has fet un entrenament increïble-admet entusiasmat en Sebastià-Demà intenta venir a les quatre, que practicarem els salts de tanques.
-gràcies entrenador, però no puc venir tan aviat-tinc els exàmens finals de batxillerat, que no te'n recordes?
-deixa't de ximpleries, no t'adones que el futur el tens aquí? Al teu davant? No busquis més- Va exclamar l'entrenador
-Ja ho se, però crec que si no tinc èxit corrent tindré que buscar altres opcions, saps que sempre m'ha agradat cursar estudis universitaris.
-no ho se, ja parlarem d'això, ara ves a dutxar-te.
Bryan té 18 anys i està acabant el batxillerat amb èxit, ell sempre digué que té dos somnis a la vida que son competir en la categoria de 100 metres llisos d'atletisme en els pròxims jocs olímpics que es celebren a Londres i cursar estudis universitaris. Vol estudiar dret.
Bryan va fer un temps màxim de nou coma cinquanta cinc segons i era el millor de l’ equip masculí de l'escola d'entrenament de Kingston.
Després d’ acabar els entrenaments el jove jamaicà es dirigí cap als vestuaris, mentre parlava amb el seu entrenador.
-Has fet un entrenament increïble-admet entusiasmat en Sebastià-Demà intenta venir a les quatre, que practicarem els salts de tanques.
-gràcies entrenador, però no puc venir tan aviat-tinc els exàmens finals de batxillerat, que no te'n recordes?
-deixa't de ximpleries, no t'adones que el futur el tens aquí? Al teu davant? No busquis més- Va exclamar l'entrenador
-Ja ho se, però crec que si no tinc èxit corrent tindré que buscar altres opcions, saps que sempre m'ha agradat cursar estudis universitaris.
-no ho se, ja parlarem d'això, ara ves a dutxar-te.
Bryan té 18 anys i està acabant el batxillerat amb èxit, ell sempre digué que té dos somnis a la vida que son competir en la categoria de 100 metres llisos d'atletisme en els pròxims jocs olímpics que es celebren a Londres i cursar estudis universitaris. Vol estudiar dret.
Ell ha guanyat moltes competicions nacionals i fins i tot internacionals. El seu entrenador reconeix que és el millor cadet que ha tingut.
Asafa Powel Usain Bolt, Eugine Nylir en veure entrar a Bryan al vestuari el van aixecar convertint-lo en el nou heroi de les competicions a qui cedien tota la seva confiança pel mundial que es celebraria la setmana que ve.
L'endemà el jove Stepson arriba a classe a les vuit i acomodant-se al seu lloc comença el dia d'exàmens el qual creu que li van força bé.
- què tal t'ha anat?-pregunta Ana
-crec que bastant bé, però ja ho veurem i a tu?
-bé, m'he embolicat amb la quarta pregunta però m'ha anat força bé-finalitza ella
Tot just acabar les classes el jove jamaicà de metre vuitanta, ulls clars i cabells foscos que li fan conjunt amb la mulata pell, arriba en deu minuts als entrenaments.
L’entrenador li comenta que ha arribat tard però ell li comunica els seus esforços d’arribar alhora.
Només faltes 3 dies per el mundial d’atletisme que es celebrarà a la mateixa ciutat de Kingston i la condició física de Bryan cada vegada està millor. La seva velocitat i resistència augmenten entrenament rere entrenement, els amics de Bryan: Powel ,Bolt i Eugine Nylir, també fan un bon espectacle però res comparat amb la meravellositat del més jove de la competició. Amb 18 anys ha convençut Jamaica sencera amb els premis i èxits; aconsegirà convèncer el món sencer en el mundial?
Els amics de Bryan surten dels entrenaments i veuen autobusos amb atletes nord-americans, senegalesos, kenyans, francesos,etc...però els nátius pensen que els seus rivals són dos: els nord-americans i els Kenyans. Finalment arriben a la conclusió de que amb les marques que han fet als entrenaments no han de patir per res del món.
L’endemà es decidirà el futur del jove. Per una banda penjaran les llistes amb la nota del batxillerat de que dependrà per anar a una pèssima o prestigiosa universitat, i per un altra banda és el dia esperat del mundial, on haurà de puntuar una bona marca per ser el vencedor.
Els professors durant aquestes últimes setmanes estan pressionant el jove de cursar els estudis universitaris ja que creuen que té un millor futur que corrent , que només li pot durar els pocsanys de la seva joventut; una carrera universitària l’acompanyarala resta de la vida.
La mare i el pare, els senyors Stepson, passen una bona estona parlant sobre el seu futur, sobre la decisió que haurà de pendre demà.
-Fill, nosaltres estem orgullosos de tu, facis el que facis.
-Mare, pare la veritat és que estic confús, ni sé com m’anirà, ni tinc ni idea del meu èxit en els dos ànbits i els dos eren els meus dos somnis de tota la vida, però em trobo en la situació, que tinc ce renunciar a un per triar a altre... i si me’n penedeixo tota la vida?
-Fill,tranquil! Ho has fet molt bé tant en el camp esportiu com en el camp acadèmic, facis el que facis! hauras triat el millor!
Va acabar la conversa i el jove va anar a l’habitació.
Aleshores ell desitjà estar sol i tinguè el desig de respirar la brisa de la platja la qual es trobava a 5 minuts de casa.
Agafà el banyador i la tovallola i inmediatament es banyà a les aigues turqueses i es relaxà sota l’ombra de les palmeres. Va passar tota la tardasota l’ombra de les palmeres, Bryan ens descriu com era el paisatge:
-“Al fons de les aigues turqueses hi havia un veler que navegava sense un rumb concret, vaig girar la mirada cap a la direcció del veler que traçava una línia recta i es dirigia en aquell moment a un illot exòtic. Mes proper cap a mi observava la immensitat del mar Carib, un blau turquesa cristal·lí que podia veure sense cap problema els peixos paradisíacs i els coralls del color de les maduixes.
La meva mirada es va abaixar observant la sorra blanca on jo estava estirat sota les palmeres que em transmetíen una sensació d’harmonia i tranquil·litat”.
Cada vegada que Bryan anà a aquella platja, es quedava fins a la posta del sol i l’aparició de la lluna plena, en aquell moment la lluna es convertia en la confident del atleta i estudiant, qui li respongué i l’ajudà a triar les millors decisions per a la vida. Des de nen vingué en aquella cala i esperà que la lluna li respongués les seves preocupacions, aquesta vegada tanbé li respongué els dubtes.
El jove havia pres la decisió i marxà a casa, pel camí troba un pòtol pels carrers de la capital demanant diners i començà a donar voltes al seu cap.
-Aquest home no pot complir els seus somnis i jo que en tinc dos i tinc possibilitats no em decideixo? Només penso en mi? Només penso en el meu futur i no en els del que no poden complir els seus somnis ja que no tenen aquesta possibilitat?
Durant la nit no parar de donar voltes. La llum travessa la finestra i deperta Bryan
-tinc que anar corrents a l’institut les notes ja estan penjades- va pensar.
Va mirar el seu nom en la llista i...9,5, aquesta era la seva nota. Estava orgullós i content de si mateix i la tutora li parla sobre les possibilitats de les millors universitats de la ciutat, el alumne no diu res, somriu, dona mitja volta i s’en va.
Arriba el mundial i a les 11:30 el jutge dona l’avís, Bryan surt amb molta força empatat amb Jorsh, el nord-americà. El jove fa un fort spring en la recta final, en els ultims 20 metres , 10 metres, i fí, travessa la fita en primera posició, un segon després travessa la fita el seu amic Usain Bolt i seguidament el nord-americà.
Havia fet un temps record l’atleta Bryan amb 9,50 segons.
El jove va celebrar amb els seus amics la victòria, i els espectadors amb les banderes jamaicanes sentien orgull dels seus atletes.
-dos jamaicans al pòdium!- va dir l’entrenador somrient.
Bryan va abandonar el vestuari després de celebrar el triomf i decideix realitzar el seu somní, quin era? Volia anar a la universitat o participar als jocs olímpics?
Bryan davant de la pressió decideix rebutjar les múltiples ofertes que se li obren davant seu, i decideix apartar-se de la civilització, la tensió i l’estrès de la societat primermundista cap a la costa d’Ivori, un dels paÏssos més pobres del continent africà.
Brian s’adonà que el somni de la universitat o el dels jocs olímpics eren somnis fugaços, que pasarien ràpid i només es beneficiaria ell, per això va descobrir en el seu cor un nou somni: ajudar els necessitats que realment no poden complir els seus somnis!
Dos mesos després Bryan ja estava a l’Àfrica i obrí 3 escoles en diferents pobles. Obrí també un centre mèdic i va coneixér molta gent agradable, fins i tot va fundar un centre d’atletisme on ensenya els nens a córrer.
Kilarshi i Semul eren els nens que a més de tenir un talent innat per córrer es van fer molt amics d’en Brian.
Durant la nit no parar de donar voltes. La llum travessa la finestra i deperta Bryan
-tinc que anar corrents a l’institut les notes ja estan penjades- va pensar.
Va mirar el seu nom en la llista i...9,5, aquesta era la seva nota. Estava orgullós i content de si mateix i la tutora li parla sobre les possibilitats de les millors universitats de la ciutat, el alumne no diu res, somriu, dona mitja volta i s’en va.
Arriba el mundial i a les 11:30 el jutge dona l’avís, Bryan surt amb molta força empatat amb Jorsh, el nord-americà. El jove fa un fort spring en la recta final, en els ultims 20 metres , 10 metres, i fí, travessa la fita en primera posició, un segon després travessa la fita el seu amic Usain Bolt i seguidament el nord-americà.
Havia fet un temps record l’atleta Bryan amb 9,50 segons.
El jove va celebrar amb els seus amics la victòria, i els espectadors amb les banderes jamaicanes sentien orgull dels seus atletes.
-dos jamaicans al pòdium!- va dir l’entrenador somrient.
Bryan va abandonar el vestuari després de celebrar el triomf i decideix realitzar el seu somní, quin era? Volia anar a la universitat o participar als jocs olímpics?
Bryan davant de la pressió decideix rebutjar les múltiples ofertes que se li obren davant seu, i decideix apartar-se de la civilització, la tensió i l’estrès de la societat primermundista cap a la costa d’Ivori, un dels paÏssos més pobres del continent africà.
Brian s’adonà que el somni de la universitat o el dels jocs olímpics eren somnis fugaços, que pasarien ràpid i només es beneficiaria ell, per això va descobrir en el seu cor un nou somni: ajudar els necessitats que realment no poden complir els seus somnis!
Dos mesos després Bryan ja estava a l’Àfrica i obrí 3 escoles en diferents pobles. Obrí també un centre mèdic i va coneixér molta gent agradable, fins i tot va fundar un centre d’atletisme on ensenya els nens a córrer.
Kilarshi i Semul eren els nens que a més de tenir un talent innat per córrer es van fer molt amics d’en Brian.
Bryan en aquest moment estava descobrint els somnis dels ivorians i la lluna plena de la costa li feia de confident cada nit, realmentel paisatge de Grand Bassam l’impactà cada nit, sobretot la blanca lluna en un cel estelat mentre elscoltava el so de les onades i sentia la flaire de la brisa marina que li recordà les seves terres jamaicanes.
Jonatan Martínez
Jonatan Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada