La dona del Bosc

En una nit de primavera, un matrimoni es dirigia en cotxe cap a la casa que tenien en la muntanya per passar un cap de setmana i allunyar-se de la vida de la ciutat. Just quan estaven apunt d’arribar, per el camí que havien passat moltes vegades va haver un contratemps i el cotxe va donar voltes de campana fins que va xocar contra un gran arbre.
Al dia següent un pagès els va trobar i van traslladar a l’home a l’hospital però la dona havia mort a l’impacta i no van poder fer res.
L’home va estar 3 mesos en coma i quan es va despertar no recordava res del que havia passat i els record tornaven a moments i en altres moments marxaven, fins que es va poder recuperar amb molt d’esforç i dedicació. Cap de les visites que va rebre volia dir-li que la seva dona havia mort en l’accident i ho va tenir que fer la dona que cada dia anava a comprovar el seu estat i que havia tingut molt bona relació amb ell desprès de despertar-se. Quan va rebre la noticia no es va sorprendre ni va sentir res, com si el seu cap no li deixes conservar aquesta informació i seguia intentant recordar els seus millors moments però nomes recordava a una persona que no estava segur de qui era, però que havia sigut important en la seva vida.
L’únic amic que conservava de la infància el va anar a veure quan els metges el van informar de que no volia comprendre que la seva dona ja no hi era, i l’amic va decidir anar a l’hospital per fer-li entendre que no podia seguir ignorant la realitat i tenia que acceptar la seva situació. Desprès de moltes hores parlant amb ell, no va aconseguir res i va pensar que seria impossible que ho entengués, però de sobte va tenir una idea, l’amic sabia que l’home va tenir l’accident en el trajecte per anar a la casa de la muntanya i ho sabia perquè una vegada el va convidar a passar un cap de setmana i va decidir portar-lo a aquella casa perquè recordes part de la seva vida que el seu cervell li vola amagar, o que el seu inconscient volia oblidar per no tenir una vida de patiment.
Quan creuaven el camí on va ocórrer la tragèdia l’home va començar a recordar parts de la seva infància però encara no recordava a la seva dona, nomes seguia dient que recordava a una dona molt bonica i dolça però que no sabia qui era i que no tenia intenció de descobrir qui era perquè creia que si no te record d’ella volia dir que no era massa important i que preferia recordar bons moments que havia tingut amb el seu amic o recordar el rostre dels seus pares que era mes important. L’amic cada cop que parlava d’ella tenia por de dir-li que era la seva dona perquè no volia fer-li patir i que preferia que ell sol s’adonés de qui era en realitat ja que una noticia així mai es agradable de dir.
L’amic quan va finalitzar el cap de setmana va tenir que marxar a la ciutat per seguir amb la seva vida i va deixar a l’home en aquella casa perquè creia que era l’únic lloc on podria descobrir la veritat i que era millor que fos ell qui ho descobrís. Al dia següent va sortir a caminar pel bosc a prop de casa seva perquè era una cosa que recordava a la perfecció. Va anar al lloc on mes li agradava anar, una petita cascada amb uns arbres molt baixos que deixaven entrar la llum del sol i de la lluna i que acostumava a banyar-se. Va passar moltes hores allà perquè era una forma de recordar però no recordava res importat nomes petites anècdotes de la seva vida i que no li ajudaven a descobrir el que volia, fins que arribar la nit fosca sense estrelles i va marxar a casa perquè va patir per no poder tornar pel mateix camí per on havia passat.
Al matí següent va realitzar un camí diferent i va veure nous paisatges que eren familiar per a ell, un camp verd amb fulles molt boniques i que acostumava a fer la becaina estirat sota l’ombra d’un arbre i també un camí que portava a un arbre gegant, buit per dins i que li agradava entrar dins perquè sempre s’imaginava la quantitat d’anys que feia que aquell arbre estava allà i que creia que no havia entrat cap persona apart d’ell. Quan va veure tots aquells llocs on recordava bonics moments de la seva vida va decidir tornar a la cascada i allà va esperar a que els seus pensaments flueixin al mateix moment que la son el guanyava.
Al despertar va oblidar tots els pensaments que havia somiat i va per molts esforços que feia per recordar no ho aconseguia, i va sentir que havia perdut el temps i no li sobrava molt perquè al final tindria que continuar amb les seves obligacions i tindria que deixar una mica de banda la recerca del pensaments per tornar a treballar.
Quan mes pensava en el temps que li quedava de baixa mes aclaparat es sentia i menys records podia descobrir i això el va conduir a tenir una depressió molt forta i va decidir abandonar la seva vida anterior per viure en el camp que es on en realitat volia viure apartat de grans edificis, milions de cotxes, contaminació del fum de les fabriques i malestar de les persones amb les seves obligacions. Ell preferia viure en el camp envoltat de boscos verds, escoltant el cant dels ocells, viure amb la natura i sobretot viure de la natura perquè ell creia que no hi havia res essencial que la natura no et podia donar i que amb les coses bàsiques tenia suficient.
Ja decidit a viure en aquella casa va començar a conrear els productes suficients per poder menjar ell i poder vendre’ls per altres tipus de menjar. I va continuar amb les seves excursions però sense aclaparar-se en la recerca dels seus record perquè ja no era una preocupació per a ell, vivia be tal com era i a vegades pensava que per que volia recordar el passat si el seu present era molt millor i nomes podria empitjorar la seva vida.

Va passar molt de temps sense poder sortir a passejar ja que la vida al camp no era tan fàcil com ell creia, però va trobar un moment per escapar-se i poder tornar a gaudir del que a ell mes li agradava, la cascada, que era l’únic lloc on realment deixava de pensar i gaudia de la solitud sense pensar en ningú i sobretot sense preocupacions.
Aquella mateixa nit hi havia moltes estrelles i es va quedar a contemplar-les estirat a la gespa imaginant-se fores d’animals, de persones o del que se li passava pel cap, fins que va veure a les estrelles la forma de la cara d’aquella dona que tenia al cap i va començar a recordar qui era, no ho sabia amb exactitud i quan es va aixecar per posar-se aigua a la cara en el reflex de l’aigua amb les estrelles va tenir el record de la seva dona en el moment de l’accident quan donaven voltes amb el cotxe i la seva dona el va mirar i en aquell moment va descobrir que era la seva dona i que havia mort en l’accident però que ell no ho volia acceptar i va marxar corrents a la seva casa i tot desesperat es va posar en el llit sense saber ben be que pensar i la desesperació li va provocar un atac al cor fins que hores mes tard es va recuperar i va poder trucar a l’hospital.
L’amic quan el van trucar de l’hospital per donar-li la noticia va adonar-se de que l’home havia descobert el seu passat i el va anar a veure i quan es va recuperar se’l va emportar cap a casa seva on va viure l’any mes dur de la seva vida, amb medicació molt forta i moments de patiments recordant la seva difunta estimada.