La Meva Soledat

No s'ho esperava, li era díficil de creure, seguia pensant que era una mentida, un mal son.
Van passar els dies, setmanes i mesos i la seva absència encara presistia en la seva ment.Se l'estimava com si fos una joia de la seva propietat.El destí es va creuar i seguidament va canviar.Ho va voler oblidar tot però mirant el cel va tornar a caure.Un altre color es feia gris.Se li feia díficil veure que tot lentament va anar desapareixent.Li hagués agradat abraçar-lo mentre li xiuxiuejava que l'estimava i li cantava una cançó baix la llum de la lluna amb els sons de les onades del mar,renunciar a tot el demés i a cada frase oculta amb un petó parlés.Ell era el seu equilibri,el seu destí.
Cada nit envoltada de fotografies i records es preguntava el perquè,recordava les seves promeses i els seus juraments,les mirades intenses amb que les expressava i el to de veu amb què ho deia.Les nits curtes i relaxants es van tornar llargues i ocultes.Les seves llàgrimes cada vegada eren més presents acompanyades d'un dolor molt intens.Sempre el recordava,segons,minuts,hores,ell vivia en la seva ment.El cridava i el cridava sense rebre cap resposta,realment encara no s'jo creia.
Es preguntava com,quan i per què, ja no tenia esperança.La gent comentava que se la veia sola plorant pels carrers en altes hores com una boja.Comentaven que no existia consol per tants plors,que només una amiga estava al seu costat.
Comentaven que ja no es posava aquella roba que l'hi afavoria i la feia tan maca,que ja no s'arreglava.Les il.lusions que tenia abans se les va empassar la lluna.En el seu cor ja no sentia ni calor ni fred,era com un dolor o un calfred.Les nits tenia por de somiar amb ell,això se li feia com un càstig,inútil se li feia pensar que un dia ell tornaria.
Per a ella era díficil afrontar aquella realitat perquè ell ja no hi era.
Quan sentia que les hores de les tardes se li feien llargues,recordava què va ser d'aquell amor que els va unir.
Li costava pensar que aquell tèlefon ja no sonaria per part seva,trobaria a faltar aquells roncs que no la deixaven dormir i les llargues conversacions fins la matinada.Quant de temps sense veure'l i no el deixava d'estimar i ara no volia pensar que ja no serien ni setmanes,mesos ni anys sinó tots els anys que li quedaven de vida.Es passejava pels carrers creuant-se potser amb més de mil homes però com ell cap.
Encara seguien aquelles preguntes que mai semblaven aca,bar i que,sobretot,no rebien cap resposta: per què? Si ell deia que l'estimava,quin va ser el motiu d'aquella tragèdia i d'aquell suïcidi? Pronunciar aquelles paraules li trencava el cor.
Tot va començar en un bar,un glop car i escàs de fons,s'escoltaven les seves cançons preferides.Ell estava trist,no tenia bona relació amb el seu pare i solia desfogar-se en aquell bar.Va ser llavors quan la va conèixer.
Ella era la nova cambrera i en veure-la se'n va enamorar.Van passar dies i ell no deixava d'anar en aquell bar,tot per ella,només la volia veure.Parlaven i parlaven fins que una relació profunda es va despertar.Ja no eren les tardes en un bar sinó que es van convertir en nits en una platja.S'estimaven ,sí,molt.
Resultava impossible pensar que dues persones poguessin estimar-se tant,que exsitís un amor tan díficil de trencar.
Ella no es va voler rendir, i va voler investigar el perquè del seu suïcidi.
Anys i anys investigant fins que va descobrir una carta,una carta que no només ho va aclarar tot sinó que va acabar de destrossar aquell cor tan delicat que li quedava,deia:
''Estimada,em costa pensar que ja no podré veure't,ni escoltar-te,ni abrasar-te,ni parlar-te...Vull que sàpigues que no m'enpanadeixo,he tingut que triar i té triat a tu.Et vull demanar perdó per haver sigut egoísta,no hagués pogut viure una vida sense tu.No hagués suportat veure com et treien la vida a canvi de la meva.Ho he fet per tu i per a mi,encara tens coses que viure i ho pots fer sense mi,en canvi jo no hagués pogut.No et puc dir qui era aquell home,però sé que ja no et molestarà més,per això vaig donar la meva vida.No vull que ploris per mi,no vull que lluitis per mi,però tampoc vull que t'oblidis de mi.Allà on sóc t'espero i t'estimo.''
La carta era curta però intensa en la seva vida.

LUBNA TALIBI TALIBI 1rA Batxillerat